Conferència d'Antoni Pladevall

El dissabte 3 de setembre s’acompliren exactament tres cents anys del dia que el nou santuari de Puiggraciós es va poder obrir al culte. El solemne acte amb el que es va commemorar el fet va començar amb una conferència d’Antoni Pladevall, capellà i historiador, sobre el passat del santuari i de la seva antiga devoció.

En ella exposà que des del 1403 consta que hi havia una imatge de Santa Maria en dita parròquia, de la que es faria una nova icona, l’actual, d’estil gòtic i amb la Mare donant el pit al fill, que encara es venera, és de mig segle XV. Aquesta s’ha salvat de totes les guerres i destruccions, sobretot de la darrera del 1936, per haver estat amagada pels feligresos de Montmany.

La gran devoció a aquesta imatge féu que abans del 1446 se li dediqués un altar i cada any els feligresos la portessin en processó al Puiggraciós, al lloc, on segons la llegenda, fou trobada per un bou del Mas Miquel, allà es donava una almoina de pa als assistents i pel 1550 ja se li havia fet una petita capella encara subsistent.

La devoció creixent va fer que des del 1610 es venerés ja a l’altar major de Montmany i per que l’augment de devoció es decidís aixecar-li un ampli temple, l’actual, al Puiggraciós, entre 1701 i 1711.

Pel 1950, fou separada de Montmany i unida pel bisbe Gregorio Modrego, de Barcelona, a la parròquia de l’Ametlla, amb gran sentiment per part dels antics feligresos.

Va restaurar el monestir i residència, entre 1951 i 1954, l’arquitecte Lluís Bonet i Garí i fou inaugurada la restauració amb una gran festa pel setembre de 1957.

Des del 1973 el santuari s’ha convertit en el monestir de Santa Maria de Puiggraciós, per haver-hi passat o residir i tenir-ne cura una comunitat de monges benedictines de Sant Pere de les Puelles.